Fil•lòsofs, pedagogs i institucions de la historia de la humanitat ens orienten i acompanyen.

... Des dels nostres primers anys, una educació insensata adorna el nostre esperit i corromp el nostre judici. Per tot arreu jo veig establiments immensos, on es puja amb moltes despeses el jovent, a fi d’ensenyar-li tot, tret dels seus deures. Els vostres infants ignoraran llur pròpia llengua, però en parlaran d’altres...
... M’estimaria més, deia un savi, que el meu alumne hagués passat el temps jugant a pilota, si més no tindria el cos més trempat. Sé que cal tenir ocupada la mainada, i que l’oci li és el perill més a considerar. Què cal, doncs, que aprenguin els infants? Vet aquí una bona pregunta! Que aprenguin el que han de fer/ser quan siguin grans, i no el que han d’oblidar...

Jean Jacques Rousseau

... en realitat, tot aconsella de no empènyer res artificialment i de dedicar aquest període d’iniciacions, el més preciós de tots, a establir els fonaments més sòlids possibles...les activitats múltiples de manipulació i construcció, són necessàries per a assegurar la subestructura pràctica del conjunt de coneixements ulteriors...i a cada etapa el fenomen es repeteix...

Jean Piaget

... La intel•ligència és una facultat pròpia de l’home, certament, però sovint se li atribueix una importància desmesurada en relació a altres facultats. Un desenvolupament massa cerebral amaga les possibilitats instintives i afectives...
... Respectar la vida i estudiar les seves lleis per a col•laborar amb elles és l’actitud que hauria de tenir tot pedagog i especialment el professor de música. Per això, el resultat immediat tindrà menys importància que l’acció precisa, la que s’hi digui amb les lleis de l’evolució i que més d’hora o més tard, oferirà un resultat profund i permanent. ...

Edgar Willems

... Si bé l’amor, l’admiració i la gratitud poden encoratjar l’esforç, la idealització extrema del mestre pot produir la creença que no s’ha de menester cap esforç. Podem considerar que uns sentiments tan forts d’amor i odi no són sinó un obstacle per a la tasca d’ensenyar i aprendre, però existeixen i no poden ser deixats de banda. Només podem intentar, amb la nostra actitud i el nostre comportament, encoratjar un concepte més realista de què és ser un adult que ajuda, a fi que l’estudiant pugui contrastar-lo amb les nocions extremes que té al cap...

Isca Salzberger-Wittenberg, Gianna Henry, Elsie Osborne

En altres temps jo era poeta i a través de la meva ploma innombrables cançons van arribar a conquerir el cor dels homes; però ara, amb un coneixement assolit de poc temps ençà que fa molt que havia oblidat, he deixat de ser poeta i he après a ser cançó.

Harindranath Chattopadhyaya

... El dret a l’educació que formula tan explícitament (article 26), no és solament el dret a freqüentar escoles: és també, en tant que l’educació apunta al ple desplegament de la personalitat, el dret a trobar en aquestes escoles tot el que és necessari per a la construcció d’una raó actuant i d’una consciència moral viva...

Declaració Universal dels Drets de l’Home UNESCO

El centre com a somni de servei social i públic, ofereix la possibilitat d’uns ensenyaments de qualitat, entenent que gràcies a un tipus de treball, relació, entesa, dedicació, creença, honestedat,... la qualitat, entre altres, serà la conseqüència.
Des de l’inici i durant tot el temps en el que s’estengui el vincle amb en el centre, la tasca es realitzarà amb i entre persones. Per a què això sigui possible és necessari conèixer i conèixer-se, escoltar i escoltar-se, confiar i confiar-se, adaptar i adaptar-se, recolzar i recolzar-se, discutir i discutir-se, discrepar i “discrepar-se”, mirar i mirar-se,...com a eines indispensables per compartir l’essència d’un jo (alumne, pares, família) en construcció i evolució constant dins un grup social compromés amb l’educació i especialment amb l’educació musical.
Volem tenir com a referència en l’horitzó a totes aquelles persones amb les que hem tingut la sort i privilegi de compartir el treball conjunt durant molts i molts anys de la seva vida: infantesa, adolescència, juventut, maduresa, vellesa, a fi de poder sommiar que en algun moment, durant i/o després del temps comú, també nosaltres serem referents i així poder-nos moure entre iguals que aprenen els uns dels altres, mostrant, oferint i compartint. Tots, sense disticions.

Ivan Prades Ferré